LA BOTANICA ALS PAISOS CATALANS DURANT ELS DARRERS DECENNIS


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "LA BOTANICA ALS PAISOS CATALANS DURANT ELS DARRERS DECENNIS"

Transcripción

1 LA BOTANICA ALS PAISOS CATALANS DURANT ELS DARRERS DECENNIS Comunicacio presentada el dia ig de desembre de 1968 per 0. DE BOLOS Professor de Botanica Taxonomica i de Geobotanica de la Facultat de Ciencies de Barcelona

2 La crisi provocada per la guerra dels anys i les seves consegiiencies determine una important ruptura de continuitat en els estudis botanics. Les publicacions peribdiques mes importants restaren interrompudes, es produiren canvis considerables en el personal i en les institucions. A desgrat, perb, de les dificultats, 1'activitat botanica continua en els Paisos Catalans i en certs aspectes ha assolit resultats forca valuosos. Creiem, doncs, que ha arribat l'hora de fer balanc de la feina feta i de veure si podem apreciar en quines especialitats s'ha ates un nivell mes o menys digne i en quines altres seguim endarrerits. I voldriem que aquest assaig no fos solalnent retrospectiu, sing que s'orientes mes aviat vers 1'esdevenidor i contribuis a preparar la planificacio de les activitats cientifiques que espereln que duran a terme les noves generations d'estudiosos que are apunten. Es probable que aquest text presenti omissions importants, especialment dins les branques de la Botanica mes apartades de la nostra activitat habitual. Pero, be que conscients dels perills derivats de la nostra coneixenca imperfecta d'algunes materies, hem cregut convenient de donar-li la maxima amplitud, de manera que inclogui el camp complet de les ci6ncies botaniques. Demanem, aixd si, que se'ns comuniquin les deficiencies que siguin observades. Essent impossible de donar aci una bibliografia completa del gran nombre de treballs botanics apareguts en els darrers trenta anys, ens limitarem a donar referencies completes de les publications que considerem mes representatives i, en especial, d'aquelles -mes o menys reeixides- que representen obres de sintesi en el camp corresponent. No esmentarem, en canvi, o be indicarem sense referencia concreta els petits articles o notes, tot i que entre ells n'hi hagi que tinguin mes importancia real que algunes de les sintesis extenses. A. TAXONOMIA I FLORISTICA. Es la part de la Botanica que ha estat mes cultivada a la nostra terra. Tota la Taxonomia moderna recolza sobre els estudis filogenetics. Tambe la majoria dels treballs taxonbmics apareguts als Paisos Catalans en els darrers temps es proposen d'esser expressib d'interpretacions d'aquest 89

3 4 0. DE BOLOS caracter. Pero la Filogenia corn a branca especial de la Botanica no ha estat gens cultivada entre nosaltres. En general, els treballs fets versen sobre allb que horn pot anomenar Microtaxonomia, es a dir, es refereixen a generes, a especies i a taxons infraspecifics. L'alta Taxonomia, que estudia les relacions que enllacen els taxons jerarquicament superiors i condueix a les grans sintesis de la Botanica sistematica, no ha estat tractada practicament gens pels botanics catalans. Mes frequent que 1'estudi estrictament taxonomic ha estat entre nosaltres el treball floristic, unit mes intimament a la terra. A.1. PLANI'ES VASCULARS. L'estudi floristic de les plantes superiors to una antiga tradicio dins la cultura catalana. Ja en el segle xvlz apareixen figures dignes de record corn les dels valencians Pere Jaume ESTEVE (vegeu sabre aquest botanic M. MOBIUS 1938: 312 i M. COLNIEIRO 1858: ) i Joan PLAcA, i la del vigata Francesc MICE. L'escola catalana moderna de floristes, iniciada pel Valencia Antoni Cebria COSTA, professor a la Universitat de Barcelona ara fa aproximadament un segle, troba continuitat en la generacio de Joan CADEVALL i, mes tard, en la de Pius FONT I QUER. El lapse de temps que analitzem correspon a la segona fase del periode dominat per la figura considerable de FONT I QUER. Passem a exposar breument les realitzacions que hi corresponen: A.I.I. Revisions i monografies. No han pas estat especialment nombroses. Cal recordar, en primer lloc, els estudis de Pius FONT I QUER sobre Serratula (1941), Scabiosa (1950), Arenaria, Cerastium, i el treball molt acurat de Pere MONTSERRAT sobre el genere Luzula (1963). El genere 111edicago ha estat revisat independentment por Joaquim CASELLAS (1962) i per Josep BoRJA (196.2), que ens ha donat tambc un estudi sobre el genere Lythrum (1965). Francesc MASCLANS ha revisat els generes Rosa (1961) i Coris (1968). Emili HUGUET DEL VILLAR tracta extensament els problemes que presenta el genere Quercus (1957). Sobre el mateix terra han escrit Pere MONTSERRAT i Emili BATALLA. Darrerament (1968) Manuel CALDUCH ha posat al dia els coneixerents sobre les Setaria. Ja fa anys que Pere PALAU dona la seva visit personal sobre els Scorpiurus (1956) i que J. FERRET DE QUEROL publica la seva tesi sobre les Ephedra (1953). Mes antics son encara els estudis de Santiago LLENSA I DE GEL- CEN sobre Populus (1943) i d'antoni DE BoLbs sobre el genere Moricandia (1946). En general aquestes revisions han seguit els metodes tradicionals i es basen d'una manera gairebe exclusiva en 1'estudi comparatiu dels caracters morfolbgics externs, al qual s'associa sovint la consideracio de la distribucio geografica dell taxons. Poques vegades han estat considerats!y)

4 LA BOTANICA ALS PAISOS CATALANS 5 criteris anatbmics o biometrics i en cap cas els treballs no han estat acompanyats d'estudis cariolbgics. Cap dels nostres autors no ha realitzat tampoc proves genetiques ni ha fet cultius experimentals, si no es d'una manera esporadica. Nombroses revisions de grups taxonomics referides al territori de I'Estat Espanyol o al de la Peninsula Iberica, obra principalment d'autors de 1'escola de Madrid, d'alguns portuguesos i tambe de botanics establerts interinament a la nostra peninsula, han contribuit a resoldre problemes importants de la Botanica catalana. Recordem l'obra considerable de Carlos Vicioso, suara traspassat, sobre Carex, salicacies, Quercus, Rosa, Trifolium, genisties, i els estudis d'elena PAUNERO sobre graminies, continuats metodicament. Entre els altres taxons que han estat revisats totalnlent o d'una manera parcial recordem: Armeria (F. BERNIS), Biscutella (E. GUINEA), Chaenorrhinum (M. LosA), Cistus (E. GUINEA i M. MARTIN BOLANOS), cistacies restants (E. GUINEA), Cratagus (J. DO AMARAL FRANco), Erica (N. BENITO CEBRIAN), Euphorbia (M. LosA), Hippocrepis (F. BE- LLOT), juntperus (J. DO AMARAL FRANCO), Lavandula p. p. (A. ROZEIRA), Linionium p. p. (S. PIGNATTI), Ononis (M. LosA), Plantago (M. LOSA), Pyrus (J. DO AMARAL FRANCO), Rhamnus (S. RIVAS MARTINEZ), Tanacetum p. p. (V. H. HEYWOOD). Les revisions referides a l'area de 1'Estat Frances ens afecten d'una manera mes marginal. Encara que algunes d'elles son molt importants per al nostre treball, no ens cs possible aci d'esmentar Donis concrets. Tampoc no podem mencionar les revisions a escala europea ni les monografies universals aparegudes en els darrers temps, entre les quals es compten, pero, diverses obres mestres on les plantes catalanes han estat objecte d'una atencio mcs o menys especial. A.1.2. Notes floristiques i apunts de viatge. Aquests tipus de publications i, especialment, les relations mes o menys pintoresques d'excursions botaniques, han perdut importancia relativa en esguard de periodes anteriors. En un temps que l'edicio de treballs cientifics requereix pressupostos dificils d'aconseguir, cal esforcar-se per no omplir pagines amb text de poca significacio. De tota manera, les petites notes disperses, en algunes de les quals hom fa coneixer descobertes realment notables, son encara tan nombroses que no ens es pas possible d'intentar llur enumeracio. A.1.3. Flores locals. D'enca dels primers temps de FONT I QUER els nostres botanics, que aspiraven a realitzar obres sintetiques de gran magnitud, havien deixat practicament d'ocupar-se en 1'elaboraci6 de flores locals, tot i que aquestes flores son una de les bases per al coneixement precis de la distribucio geografica de les plantes. Despres de 1939, allunyada la possibilitat de realitzar les grans obres projectades, es represa activament l'antiga tradicio dels estudis locals i nombroses monografies floristiques 91

5 6 O. DE BOLOS apareixen. Esmentarem les principals d'acord amb una ordenacio geografica: a) Principat de Catalunya. En comencar el periode estudiat existien ja un cert nombre d'estudis floristics locals antics, corresponents gairebe tots -si prescindim d'algunes publicacions poc valuoses fetes per simples aficionats- al territori de la Catalunya vella: Pirineus i comarques del Nord-Est, fins al Barcelones i a Bages. En els anys que tractem ha estat perfeccionat el coneixement d'alguns d'aquests territoris explorats des de temps anteriors, perb sobretot ha estat impulsat amb energia l'estudi de les contrades meridionals i occidentals del pals, abans conegudes molt incompletament. aa) Pirineus. Han estat estudiats mes o menys detingudament alguns territoris d'extensio limitada, que, d'oest a est, son: Serra del Turbo, en els confins de la Ribagorca, per Pere MONTSERRAT (1953), que hi feu alguns descobriments interessants. El cataleg es molt incomplet. Valls de Boi (Pallars Jussa). El treball de P. FONT I QUER (1948), resultat d'una sola campanya d'exploracio, no arriba pas a esser una flora completa, perb representa una aportacio molt important al coneixement de la distribucio de les plantes en els Pirineus pallaresos. Andorra. Mariano LoSA i Pere MONTSERRAT publicaren un nou cataleg de la flora d'andorra (1950), que substitueix els dos anteriors de COUSTU- RIER i GANOOGER (1913) i de BARNOLA (1g1g), ambdos forca deficients. La nova flora, que colnpren mes de 1 15o especies, fa coneixer un nombre considerable de novetats i es una bona font d'informacio sobre la distribucio dels taxons i sobre llur ecologia. Alt Solsoncs. La tesi de Josep VIVES sobre la conca alta del Gardener (1964) ens dona les primeres noticies elaborades metbdicament sobre la vida vegetal a les muntanyes superiors del Solsones, una comarca que amb prou feines havia estat explorada des del punt de vista botanic. ab) Comarques maritimes. Ja forca explorades, sobretot en llur part septentrional, des de la segona meitat del segle xixe, han estat darrerament objecte de monografies molt completes que ens permeten de fernos una imatge mes precisa de la distribucio que hi tenen les especies vasculars. Cap de Creus. Mariano LOSA (1956) publica una extensa llista de plantes observades a la contrada. La Selva. Santiago LLENSA ens dona una flora dels voltants d'hostalric (1942). El car5cter mediterrani septentrional i humit de la comarca de la Selva on son frequents les irradiations floristiques de 1'Europa mitjana, resta pales en examinar aquesta flora. FONT I QUER es dedica amb intensitat a 1'estudi de la flora de la Selva durant els anys que treballava per a 92

6 LA BOTANICA ALS PA!SOS CATALANS constituir l'estaci6 internacional de Biologia mediterrania de Blanes, peril mori sense deixar cap text que reunis els resultats obtinguts. Maresme i terres velnes. Durant una colla d'anys de treball dur i minuci6s, Pere MONTSERRAT feu notables descobriments floristics en unes terres que hom imaginava monotones i ja ben conegudes. El Montnegre, en especial, ha resultat for4a mes Tic en especies medioeuropees que no es pensaven els botanics anteriors. Tots aquests resultats son recollits a la tesi de MONTSERRAT ( ). Comarques properes a Barcelona. El cataleg floristic publicat per Antoni DE BOLOS i Oriol DE Botbs (1950) constitueix una sintesi de les dades reunides sobre la flora del Barcelones, i d'una gran part de les comarques del Valles, del Baix Llobregat i de Garraf per diverses generacions de botanics, gracies a la labor dels quals podem considerar com a relativa. lnent ben coneguda a hores d'ara la flora dels voltants de Barcelona. Teodor MALAC.ARRICA, F.S.C., publica 1'any 1965 unes claus de determinaci6 de les planter dels voltants immediats de Barcelona. Montserrat. Deodat MARCET, O.S.B., escrivi un cataleg de les plantes de la muntanya ( ), interessant en certs aspectes, tot i que es una obra feta palesament en estat senil. Conca del Gaia. La flora escrita per Emili BATALLA i Francesc MAS- CLANS (1950) abaixa apreciablement cap al sud els limits de l'area floristicament ben coneguda, que en el moment de la seva aparici6 passaven pel nivell de Sitges. Muntanyes de Prades. La flora que tenen en curs de publicaci6 els mateixos autors de 1'anterior ( ) d6na un coneixement basic de la distribuci6 de les especies vegetals en un massis del qual fins ara nomes teniem informaci6 fragmentaria. Muntanyes de Card6 (Baix Ebre). FONT 1 QUER (1950) redacta el cataleg de les plantes d'aquest massis, publicat en un llibre que horn pot prendre en molts d'aspectes com a model d'estudi detallat d'una petita superficie. La seva importancia per a la comprensi6 de la vida vegetal a les muntanyes lneridionals del Principat ha estat considerable i ho es encara. ac) Contrades interiors, de clima continental. L'unica flora local que ha sortit referent a aquestes terres, una mica deixades durant anys i anys, es la Flora del Segria i 1'Urgell, de Francesc MASCLANS (1966), que reuneix el conjunt de dades de que disposem actualment sobre els vegetals de les planes del Segre. Despres d'aquest examen podern afirmar que resten encara molts de buits que cal omplir abans de poder donar per ben coneguda la flora del Principat: els Pirineus centrals i, en primer terme, les serres calcaries pre- 7 93

7 S O. DE BOLOS pirinenques, ens deuen reservar encara moltes sorpreses; les comarques del nord-est, les mes estudiades inicialment, resten ara endarrerides: la flora de la Garrotxa, per exemple, forca coneguda en els sous trets generals, no ha estat encara descrita d'una manera completa i amb visio moderna; 1'Emporda, on tenen llur limit moltes especies medioeuropees que no penetren gaire a la nostra peninsula, es conegut encara molt imperfectament; Osona nomes posseeix una vella flora forca deficient, etc. Tambe cap al centre i al sud del Principat son nombroses les contrades mal conegudes (la Segarra, les Garrigues, la Terra Alta, la Serra de Llaberia, els Ports de Tortosa, etc.). b) Pais Valencia. Abans del periode que estudiem, practicament no existia cap flora local valenciana digna de consideracio. Ara en tenim dues: La flora de la Serra de Corbera (la Ribera Baixa), de Josep BORJA (1950), resulta molt interessant, car ajuda a comprendre el caracter fitogeografic d'una contrada molt allunyada dels centres que tenim corn a mes o menys ben estudiats. La flora de Penyagolosa (Alcalaten), de Josep VIGO, apareguda novellament (1968) ens permet de fer-nos carrec de l'originalitat considerable del massis mes elevat de tot el Pais Valencia i ens mostra, entre altres coses, la importancia que hi atenyen els relictes de vegetacio medioeuropea, sense pario a les altres muntanyes valencianes. Pero, si no considerem els treballs encara inedits de Josep MANSANET sobre les contrades valencianes centrals i d'abelardo RIGUAI. referents al Migjorn valencia, aixo es tot. Resta molta feina per fer encara si volem coneixer en detail la flora de les comarques valencianes. C) Illes Balears. La flora balearica, ja forca coneguda, ha rebut durant aquests anys nomes aportacions esporadiques. Esmentem solament una nova flora de Cabrera, encara inedita, obra de Pere PALAU, la qual, comparada amb el catalog anterior d'antoni MARCOS (1936), presenta un cert nombre, no gaire gran, de novetats. Recordenl tanlbe que Francesc BONA- FE, SS. CC., inicia a la revista ulluc» la publicacio d'una flora de Mallorca, que no ha estat continuada. A.1.4. Flores generals. D'entrada en els temps que considerein ens trobem en possessio d'una flora descriptiva completa del Principat, obra de Joan CADEVALL i collaboradors ( ), molt important en la histbria de la Botanica catalana, pero ja francalnent antiquada en el rhowent que acabava de sortir. Hi ha tambe un cataleg de la flora balearica, obra d'hermann KNOCHE ( ), que complementa les flores fetes per Francesc BARCELC ( ) 1 per J. J. ROURIGUEZ I FEMENIAS (1904) Cn epoques anteriors. No hi ha cap obra general important sobre la flora valenciana. Els projectes preparats per Pius FONT I QUER i per Werner ROTHMALER 94

8 LA BOTANICA ALS PAISOS CATALANS 9 d'una Flora de la Peninsula Iberica, o d'una Flora Occidental, que havia de comprendre dels Alps i d'aquitania a l'atlas i a les illes Canaries, es mostraven, de moment, irrealitzables. L'activitat s'orienta, doncs, devers objectius mes limitats. En concret, cap a una sfntesi florfstica dels PaIsos Catalans, que FONT I QUER deixa iniciada en morir i que confiem que podra Osser duta a terme sense trigar gaire. ((Flora Europea)) ( ), obra elaborada, sota direccio britanica (T. G. TUTIN, etc.), per un equip nombros de botanics de tot Europa, ha comptat amb dos collaboradors catalans: Pius FoNr I QUER, que en fou considerat Advisory Editor, i Oriol DE BOLOS, que continua actuant com a Regional Adviser. Els mateixos dos botanics, junt amb Pere MONTSERRAT han collaborat tamb6 al ucatalogus plantarum vascularium Hispaniae» iniciat per V. H. HEYWOOD ( ). O. DE BOLOS ha intervingut tambc en la preparacio del cataleg de la flora dels Pirineus que publiquen Henri GAUSSEN i Pierre LE BRUN, de Tolosa de Llenguadoc. A.1.5. Treballs en terres exotiques. No ens es possible d'enumerar acf tot allo que els botanics catalans han fet fora de Catalunya. Voldrfem remarcar, pero, la importancia de la feina que han fet alguns coterranis nostres en 1'estudi de les regions tropicals. Josep CUATRECASAS, explorador de Colombia, on ha descobert un gran nombre d'especies noves, es actualment un dels dirigents principals de l'organitzacio de ((Flora Neotropica)), gran empresa international dedicada a l'estudi floristic de 1'America intertropical. Hermenegild SANTAPAU, S. J., es en aquests moments una de les figures ilnportants de la Botanica a l'fndia. Teodor MAI.AGARRIGA, F. S. C., i Jaume C.APELL, S. J., han treballat al Brasil. Alguna cosa ha estat feta tambe a 1'Africa equatorial: Eugeni SIERRA I RAFOLS, de l'institut Botanic de Barcelona, acompanya el professor Emilio GUINEA, de Madrid, en la seva expedicio a l'illa de Fernando Poo l'any Ws tard Antoni ESCARRE ha treballat tainbc en aquesta illa, sobre la flora de la qual acaba de publicar un primer treball (1968). Eugeni SIERRA, de qui acabem de parlar, continua actualment la seva a ctivitat cientffica a Xile. Els estudis a 1'Africa mediterrania, que FoNT I QUER havia cultivat amb intensitat, han sofert, per contra, una interrupcio gairebc total. A.2. CRIPTOGAMIA. En les epoques anteriors l'estudi do les plantes inferiors havia estat molt poc cultivat, de manera que l'impuls de les recerques en aquesta branca dc la Botanica podria esser considerat gairebe com un tret diferencial del perfode que ara estudiem. Tots els camps de la Criptogamia han resultat bencficiats, en un grau mes o menys elevat, per 95

9 10 O. DE BOLOS l'interes que es manifesta progressivament envers els vegetals inferiors, tant de temps negligits. Revisem succintarnent les diverses especialitats: A.M. Bacteriologia. No ens veiem amb cor de fer una exposicio adequada dels treballs realitzats en aquest camp, que ocupa una posicio mes aviat marginal dins les ciencies botaniques. Hem de dir nomes que deixem en blanc aquest espai sense recanca, car no manquen dins aquesta mateixa societat especialistes qualificats que poden suplir plenament la deficiencia de l'autor d'aquest assaig i que garanteixen l'esdevenidor dels estudis microbiolbgics. A.2.2. Algologia. Els treballs algolbgics anteriors a l'epoca que analitzem son poc nombrosos. L'estudi de les algues d'aigua dolca ha rebut un gran impuls amb 1'obra molt important de Ramon MARGALEF, concretada en nombroses publications (1944, , etc.) i prosseguida, sense gaire continuitat, per algun dels seus deixebles (per exemple, Maria Antonia MASSANELL, 1966). Pedro GONZALEz GUERRERO publica algunes notes, especialment sobre algues d'aigua dol4a de Valencia. En el camp de l'algologia marina, que havia cultivat en altres temps el m enorqul Joan Joaquim RODRIGUEZ I FEMENIAS i en el qual disposem tambe dels importants treballs de J. FELDMANN (19J7), realitzats amb base al Laboratori Arago, de Banyuls (Vallespir), podem mencionar encara el cataleg dc les algues dc la Mar de Balears de Francisco de P. NAVARRO i Luis BELLOON URIARTE (1944). Talnbe help de recordar algunes notes de Caries BAS (1949, 1955) i les de Lluis THOMAS I DOMENECH, interrompudes per la desaparicio prematura de llur autor. L'cstudi del plancton marl, en el qual han treballat Miquel MASSUTi i els sous continuadors del Laboratori Oceanografic de la Ciutat de Mallorca, ha estat objecte tambe d'una atencio especial per part del personal de l'institut d'investigacions Pesqueres, que ha centrat els treballs a Barcelona, a Castello de la Plana i a Blanes. Actualment algues dels elements mes actius de les noves generacions de botanics s'esforcen per constituir un equip dedicat a l'algologia marina. A.2.3. Micelologia. Dcspres dels treballs intensos organitzats per FoNT 1 QUER durant els primers anys del decenni de 1930, que conduiren a un coneixement basic de la flora de fongs del Principat, les publications dedicades a l'estudi d'aquests vegetals no han estat gaire nombroses. El desenvolupament d'aquesta especialitat no segueix gaire be, doncs, l'esquema general que hem exposat en tractar de la Criptogamia en conjunt. Esmentem, de tota manera, un article de Rolf SINGER (1997) que havia restat inedit d'abans de la guerra, els treballs de Mariano LosA i de Jose M. LOSA (1g6o, 1965, etc.) aixi coin la campanya micetolbgica de 1961, feta amb la 96

10 LA BOTANICA ALS PAYSOS CATALANS colllaboraci6 de I'investigador frances Andre BERTAUX; en aquesta ocasi6 el limit de les terres mes o menys explorades avanca fins a l'alcalaten a la part septentrional del Pais Valencia (v. BERTAUX 1964). A Perpinya existeix actualment un grup actiu de micetblegs, organitzat com a Secci6 Micolbgica de l'associaci6 Agro-Silvo-Pastoral ((Charles Flahault». En l'estudi dels micromicets cal rccordar el treball d'alguns investigadors de 1'escola de Madrid: Mariano LoSA, Arturo CABALLERO SEGARES, Manuel JORDAN DE URRIES, Maria BAUSA ALCALDE. Hem de confiar que en el futur no sera oblidada la Micetologia, en la qual hi ha encara tanta feina a fer, i que, per altra banda, gaudeix d'una especial popularitat entre nosaltres, com ho manifesta l'exit que obtenen totes les manifestations publiques d'aquesta materia (cursets, exposicions de bolets, etc.). A.2.4. Liquenologia. L'activitat en aquesta branca de la Botanica ha estat encara mes reduida. Recordem nomes les excursions liquenol6- giques de I'especialista suis Eduard FREY, que condensa les seves impressions en una nota que conte una visi6 fitogeografica forca general dels poblaments liquenics catalans (1957). Actualment alguns dels nostres botanics joves comencen a interessar-se en l'estudi dels liquens. A.2.5. Briologia. En temps anteriors a 1'epoca que comentem 1'estudi dels vegetals del grup de les molses havia estat practicament negligit pels nostres botanics. Si prescindim d'algunes notes disperses, en general obra de simples aficionats, 6nicament els treballs d'a. CASARES GIL, del ltluseo de Ciencias Naturales de Madrid, contenien una informacio sumaria sobre la flora briolbgica catalana. Horn deu a Prudenci SERE 1'esforc initial que ha conduit a la constituci6 d'una escola briolbgica catalana. El doctor SERO treballa amb criteri rigorosament cientific i ensenya de treballar a un reduit grup de deixebles. Lamentablement la seva tendencia excessiva a l'autocritica feu que deixes inedita una part considerable de la seva obra. De tota manera to publicats una serie d'articles, entre ells alguns de molt notables fets en collaboracio amb els seus deixebles. La direcci6 iniciada per SERO fou continuada per Josep VIVES I CODINA, que ha publicat algunes notes briolbgiques, i per Creu CASAS DE PUIG, la qual, treballant sovint en collaboraci6 amb Valia ALLORGE, del Museu de Paris, to ja reunits molts de materials per a la futura flora briolbgica catalana. Recordem que ban aparegut ja els catalegs d'especies corresponents a les comarques barcelonines (1956), al Montseny ( ), a les muntanyes de Prades (1962) i a la Garrotxa (1968), aixi corn aportacions importants 97

11 12 0. DE BOLOS a la flora briologica de la Vall d'aran, de la Ribagorca, de Pallars, d'andorra, del Ripolles, de Mallorca, de Menorca, etc. B. GEOBOTANICA. Els ant's que estudiem corresponen a un periode d'expansio dels estudis geobotanics als Paisos Catalans. El treball ha estat intens, especialment en el camp de la Fitocenologia descriptiva. B.I. METODOLOGIA. Emili HUGUEr I SERRATACO, mes conegut pel pseudonim d'ahuguet DEL VILLAR», exposa novament (1953, in udiccionario de Botanica», de FONT I QUER) Cl seu sistema geobotanic, una construccio teorica logica i coherent, pero no gaire susceptible d'esser emprada corn a base de recerca en la natura. FONT I QUER, tement que HUGUET no dones al diccionari un caracter massa unilateral en l'aspecte geobotanic, encarrega a Oriol DE BOLOS que definis, dins la mateixa obra, els conceptes principals de 1'escola sigmatista. Una aportacio important al desenvolupament dels metodes d'estudi de la vegetacio i, en particular, a llur aplicacio a la comprensio de les comunitats de vegetals inferiors aquatics, cs deguda a Ramon MARGALEF, que en els seus treballs inicials segueix especialment una linia orientada vers la Biocenologia funcional i, mes tard (1957, 1962), s'ha esforcat per obrir la via d'aproximacio matematica al coneixement de les comunitats d'organismes. Oriol DE BOLOS ha intervingut en diverses ocasions en la discussio de problemes relacionats amb la metodologia fitocenologica i fitogeografica. El 1963 exposa les bases de la moderna cioncia fitotopografica. B. 2. EsTUDIS LOCALS I TIPOI,OGICS. Els estudis descriptius de la vegetacio s'han succe'it amb ritme rapid. Joan SUSPLUGAS, professor a la Universitat de Montpeller, inicia la serie de monografies locals amb els seus treballs sobre l'alt Vallespir (1935, 1942, 1943). la seva contrada natal. Poe despres, 1'any 1948, el suis Josias BRAUN-BLANQUET, una de les figures mes eminents de la Geobotanica europea actual, publica la seva monografia magistral sobre la vegetacio alpina dels Pirineus Orientals, obra classica que duraut molt de temps servira de base a tots els estudis que es facin sobre la nostra alta Inuntanya. L'any 1950 apareix el treball d'antoni DE BOLOS i Oriol DE BOLOS sobre les comarques properes a Barcelona, on es donat a coneixer un conspecte sumari de les comunitats vegetals del territori. El 1956 es publicat el treball de Josias BRAUN-BLANQUET i Oriol DE BOLOS sobre la vegetacio de les planes de l'ebre (entre 1'Urgell i la baixa Navarra), en el qual son descrits els trots fonamentals d'un paisatge gaireb6 subdesertic, la presencia del qual a Europa constitueix un fet d'excepcio. 98

12 LA BOTANICA ALS PAISOS CATALANS 13 D'altres monografies locals ens permeten a hores d'ara de fer-nos carrec de les lfnies mestres de la vegetacio de l'alt Solsones (Josep VIVES I CODI- NA, 1964), de la Selva i de la Plana de Vic (Oriol DE BOLOS, 1959), del Barcelones i de les Costes de Garraf (Oriol DE BOLOS, 1962), de Montserrat (Guy LAPRAZ, ig6o), de les comarques maritimes compreses entre els rius Llobregat i Segura (Oriol DE BOLOS, 1967), del massfs de Penyagolosa, a 1'Alcalaten (Josep VIGO, 1968), de Mallorca (Oriol DE BOLOS i Rene Mo- LINIER, 1958). Cal afegir a aquestes monografies locals, intencionalment completes, dues tesis importants, la de Guy LAPRAZ, llegida a Montpeller, encara en curs de publicacio ( ), que tracta de la vegetacio de l'area compresa entre el Montseny, Bertf i Garraf, i la de Willi ZELLER, presentada a Zuric i publicada l'any 1959, en la qual es estudiada la sureda catalana i el seu paisatge vegetal. Tambe hem de recordar les descriptions de comunitats vegetals fetes pel professor de Madrid, Salvador RIVAS GODAY i pels seus deixebles (Josep BORJA, Fernando ESTEVE, Josep MANSANET, Abelardo RIGUAL, Salvador RIVAS MARTINEZ) que han treballat dintre les terres que ara considerem, principalment al Pais Valencia. El conspecte de la vegetacio mediterrania dels paisos occitans publicat per Josias BRAUN-BLANQUET i collaboradors l'any 1952 compren tambe les terres catalanes septentrionals, fins al Vallespir, encara que, en realitat, les dades que inclou sobre vegetacio catalana son poc nombroses. Un nombre considerable de notes fragmentaries, que no podem enumerar aci, se sumen als treballs extensos damunt dits, de manera que, entre tot, resulta que ja disposem d'una base important de coneixements sobre la nostra vegetacio. Hi ha encara molta feina a fer en l'estudi de diversos territoris i, en primer terme, dels Pirineus. D'altra banda, les idees que hem adquirit se solen basar en 1'analisi de mostres poc nombroses i per consegi ent no reflecteixen una part considerable de les fines variacions i dels matisos que presenta la natura. En 1'estudi de les comunitats d'organismes inferiors es destaquen els treballs de Ramon MARGALEF (1944, 1949, 1951, etc.) sobre les biocenosis d'aigua dolca i sobre el plancton marl. Creu CASAS DE PUIG ha iniciat l'estudi de les comunitats de briofits ( ). B.3. CARTOGRAFIA DE LA VEGETACIO. Si prescindim del treball precursor de J. REIG, que cartografia esquematicament la vegetacio de la Vail d'aran a l'escala d'1 : l'any 1895, abans del temps que tractem nomes disposavem d'alguns mapes de GAUSSEN que representaven sense gaire detail la vegetacio forestal dels Pirineus. 99

13 14 0. DE BOLOS Actualment la cartografia de la vegetacio forestal es forca avan4ada. Salvador LLOBET inicia els treballs amb mapes a 1:50 00o del Montseny (1947) i d'andorra (1947), seguits mes tard (1959) per una representacio cartografica de la distribucio dels boscos a la provincia de Barcelona. Jaime JORDAN DE URRIES publica el 1954 un mapa forestal complet de la provincia de Lleida a i: Ioo 000. Finalment (1966) ha aparegut la important obra de Luis CEBALLOS i collaboradors que conte els mapcs forestals de tot Espanya a escala 1: Com a mapes detallats de la vegetacio actual han aparegut un full dels voltants de Barcelona a 1: , aixecat per Oriol DE Bol.bs i Josep VIGO (in O. DE BOLOS 1962) i el mapa de Montserrat de Guy LA- PRAZ (1966), fet a la mateixa escala. Quant a cartografia de la vegetacio potencial, posseim, a part alguns esquemes poc detallats, els mapes molt ben presentats dels Pirineus orientals i centrals (fulls de Perpinya 1948 i de Foix) fets per Henri GAUSSEN a escala 1 : I, a mes petita escala, el mapa dels dominis climacics del Principat de Catalunya d'oriol DE BOLOS, del qual han aparegut tres versions progressivament esmenades (1954, 1957, 1958 in Geografia de Catalunya de L. SOLI I SABARIS i col-lab.), i el mapa de la vegetacio de la conca de i'ebre, de Pere MONTSERRAT (1966). Els treballs de camp per a 1'elaboraci6 del mapa de vegetacib a I : o estan ja forca avancats. B.4. ESTUDIS ECOFISIOLOGICS I D'ECOLOGIA INSTRUMENTAL. Si deixem de banda els treballs d'ecologia marina fets, per exernple, pel personal de 1'Institut d'investigacions Pesqueres, hem de reconeixer que fins ara aquest tipus d'estudi geobotanic ha estat poc cultivat entre nosaltres. L'unic treball d'aquest caracter fet sobre vegetacib terrestre es, fins ara, 1'estudi ecologic de la sureda de Catalunya, tesi de S.-W. BRECKLE (1966), publicada per l'institut Botanic d'hohenheim (Stuttgart) i per la Fundacio Caries Faust de Barcelona i Blanes. Actualment hi ha algunes tesis en preparacio que intenten d'aprofundir el coneixement del funcionalisme de les comunitats vegetals i les relacions d'aquestes comunitats amb l'ambient. C. MORFOLOGIA. Es una de les especialitats que tenim mes abandonades. En els darrers trenta anys amb prou feines podriem reunir mitja dotzena de titois que hi corresponguin, i encara es tracta, en general, de pctites notes. C.I. CARIOLOGIA. L'any 1965 fou llegida a la Universitat de Barcelona la tesi de Maria Dolores SACRISTAN LUZON, publicada el 1966, que versa en gran part sobre la cariologia del genere Onobrychis. Deixant de banda algunes pctites notes de Joan HoMEDES i de Ranson PARES, Cs 1'6nic 100

14 LA BOTANICA ALS PAJSOS CATALANS 15 treball considerable que posseim en aquest camp, en el qual se centra avui dia l'activitat de molts dels botanics dels paisos mes avancats. Claude FAVARGER i Philippe KUPFER, de Neuchatel, en part en collaboraci6 amb A. BAUDIERE i L. SERVE, de Perpinya, treballen activament en l'estudi cariologic i citotaxonomic de les plantes dels Pirineus catalans. C.2. CITOLOGIA (exclosa la cariologia), HISTOLOGIA I ORGANOGRAFIA. Les publicacions de caracter especificament botanic corresponents a aquestes especialitats son molt poc nombroses. Recordem l'estudi dels tricomes d'algunes especies de Galium que feu Montserrat UBACH (1951) i els treballs descriptius sobre pollen de Josep M. PLA i DALMAU (1861), i tamb6 els estudis de Joan SUSPLUGAS i col-lab., sobre Artemisia verlotorum, etc. D. FISIOLOGIA. Tampoc en aquesta branca la nostra produccib no es gaire extensa. D.I. FIsIOLOGIA DEL METABOLISME I DE LA CREIXENCA. Com a treball important cal assenyalar els estudis sobre la creixenca de plantes de prat i els seus ritmes, que realitza Arturo CABALLERO L6PEZ i els seus collaboradors, en relacio amb l'organitzacio international que dirigeix el suet Gerhard RAPPE (V. CABALLERO 1 col-lab. 1868). El mateix grup del doctor CABALLERO ha treballat tambe en 1'estudi de 1'acci6 dels herbicides. A part aixo i els treballs de 1'equip de J. SUSPLUGAS, no podem pre. sentar gairebe res mes. D.2. GENETICA. Les publications en el camp de la genetica vegetal son tambe molt rares. Hom podria esmentar aci el treball tecnic d'algunes persones dedicades a la seleccio de races de cultiu. E. PALEOBOTANICA. Ens trobem amb dificultats per a valorar correctament la feina feta en aquesta especialitat, molt allunyada del nostre camp de treball habitual. La impressio que tenirn es, pero, que, si be hi ha hagut aportacions isolades, no hem arribat a una situacio que permeti d'adquirir una visio sintetica dels fets. Recordem la llista de plantes fossils que publica Josep Ramon BATA- LLER (1951) i l'existencia d'un cert nombre de petites notes. L'analisi pollinica no ha assolit entre nosaltres el nivell que hem de desitjar. L'any 1958 el professor Max WELTEN, de Berna, feu un curset d'aquesta materia a la Universitat de Barcelona, pero ningu no va seguir el cami que ell indicava. Actualment nomes disposem al nostre territori d'algunes observations esporadiques (F. P. JONKER, 1952, al delta de l'ebre, F. FLORSCHUTZ i Josefa MENENDEZ AMOR, 1958, Ig61, 1962, al Pais Valencia, al Moianes, etc.), les quals no pernleten pas la deduccio de conclusions importants. 101

15 16 O. DE BOLOS F. ETNOBOTANICA. Els estudis botanics de caire humanistic tenen una tradicio forca considerable als Paisos Catalans i han estat continuats amb intensitat en els darrers temps. F.J. NOMENCLATURA POPULAR. L'any 1954 aparegue una obra fonamental, ((Els noms vulgars de les plantes a les terres catalanes)>, de Fran- CeSC MASCLANS, en la qual son recollits tots els noms populars de plantes coneguts fins a la data. Pius FONT I QUER mostra sempre un interes especial per les questions linguistiques i en les seves nombroses campanyes recolli una quantitat important de formes populars de noms de plantes. La major part dels seus arxius fou incorporada a l'obra de MASCLANS suara esmentada. La recta ha estat donada a coneixer en publications especials (1954, 1960, 1962). Altres autors han publicat petites aportacions sobre el mateix tema. F.2. FOLKLORE BOTANIC. No recordem d'aquesta epoca publicacions importants orientades exclusivament en aquest sentit. Pero, obres com «Plantas medicinalesl>, de FONT I QUER (1962) o tambe corn el Diccionari ALCOVER-MOLL ( ), inclouen un bon nombre de dades curioses sobre creences populars, etc., obtingudes mitjancant el contacte directe amb el poble. F.3. TERMINOLOGIA CIENTIFICA. FONT I QUER realitza Una gran obra d'ordenacio i de seleccio del lexic botanic castella, concretada en el (Diccionario de Botanica)) (1953) i en alguns textos marginals de caracter mes o menys polemic, escrits en resposta a les objections que algu feu a les innovations que ell proposava. L'obra de FONT es aplicable en gran part a la llengua catalana, pensant en la qual fou elaborada. F.4. HISrORIA DE LA BOTANICA. Diversos botanics han publicat treballs de caracter historic. FONT I QUER, per exemple, estudia el desenvolupament dels estudis botanics a la provincia de Lleida (1943). Antoni DE BOLOS s'ha ocupat, entre altres punts, de la histbria de la famllia SAL- VADOR (1959), Miquel DE GARGANTA (1999) tracta dels jardins botanics de Barcelona, V. RIPOLL (1957, 1959) cxamina l'estat de la Botanica a Valencia durant el segle xixz, Teodor MALAGARRIGA (1961) fa 1'apologia de SENNEN, etc. L'any 1945, amb motiu del segon centenari del naixement d'antoni JOSep CAVANILLES, celebre botanic valencia, foren celebrats actes a Madrid i a Valencia, i els (Anales del Jardin Botanico de Madrid)) publicaren tin tom extraordinari (1946), en el qual aparegue una nova biografia de CA- VANILLES feta per Enrique ALVAREZ LOPEZ. 102

16 LA BOTANIC.4 ALS PAYSOS CATALANS 17 G. DI b'ulgacio. Els llibres de Francesc MASCLANS ((Guia per a coneixer els arbres)) (I.a ed. 1958, 2.a ed. ampl. 1966) i ((Guia per a coneixer els arbusts i les lianes )) (1963) representen un primer intent de posar a l'abast del public els coneixements basics sobre la vida vegetal del nostre pals, alhora amb criteri cientffic i amb llenguatge assequible a les persones que no posseeixen cap preparacio especial. J. M. THOMAS I DODIPNECH publica un ((Atlas de Botanica)) (ig6i) que ha tingut un acolliment favorable en els medis internacionals ( v. recensio de Th. ECKARDT, de Berlin, in Bot. Jahrb., 83, 4: 42 [Literaturbericht], Stuttgart 1965). Pius FONT I QUER escrivi una ((Botanica pintoresca)) (Ig6o), obra que, a part el tftol, imposat per l'editor, mes que un llibre pintoresc es un manual mitja de Botanica. D. H. R. NEWTON en tradui una part a l'angles el Ig6o, pero la crftica britanica jutja com a antiquada aquesta obra, que correspon a un temps que la capacitat del Dr. FONT havia disminuft ja a consequencia de la malaltia que l'afectava. Alguns dels tractats basics de la Botanica europea i nord- americana (obres de STRASBURGER, de WETTSTEIN, de GOLA, de GILG, d'esau) han estat tradufts al castella per Pius FONT I QUER, per Oriol DE BOLbS, per Josep PONS, etc. Josep VIGO tradui tambe al castella alguns textos de divulgacio sobre fongs, flora alpina, biologia floral, etc. H. BOTANICA TECNICA. Si tenim present que l'avan^ament de la tecnologia es sempre una consequencia directa dels progressos realitzats en ciencia pura i no oblideni que el nivell general de la nostra ciencia basica es forsa mediocre, comprendrem facilment per que els resultats assolits a casa nostra en el terreny de les aplicacions son francament modestos. Ens es impossible de valorar amb criteri segur la feina que ha estat feta en algunes de les branques de la Botanica aplicada, peril creiem que no ens errem gaire si afirmem que, en conjunt, la nostra situacio en aquest camp es d'endarreriment. H.I. FITOPATOLOGIA. La maraca de fitopatblegs experimentats s'ha fct sentir acusadament. Es possible que amb les aportacions de les noves generacions aquesta deficiencia pugui esser redufda. H.2. AGRONOMIIA. No tenim prou preparacio per a jutjar exactanlent la labor feta pels nostres agrbnoms, pero ens fa 1'efecte que, si deixem de banda la tasca realitzada per alguns especialistes en la selecci6 de plantes cultivades i, potser, alguna altra activitat concreta, resta encara molta cosa per fer si volem arribar al nivell que exigeixen les necessitats del pals. 103

17 18 O. DE BOLOS Entre les publications de caracter agronomic recordem els aanales» de I'Escola Superior d'agricultura de Barcelona, que apareixen amb poca regularitat, i el uboletin Agro-Pecuario», que, amb caracter de divulgacio, edita la Caixa de Pensions. H.3. SILVICULTURA. Tambe en aquest camp tenint poca cosa per recordar, exceptuades les notes publicades per Josep Lluis VIVES I COMALLON- GA i per Santiago LLENSA I DE GELCEN. H.4. PRATICULTURA. Pere MONTSERRAT ha fet una obra digna d'csment en aquesta especialitat. L'experiencia adquirida en molts d'anys de treball sobre el terreny i d'experimentacio en camps de prova ha permes a aquest investigador de publicar diversos textos valuosos (1956, 1957, ig6o-62, 1964, etc.). En relacio amb aquesta especialitat recordeni tambe els treballs de CABALLERO mencionats anteriorment. H.5. JARDINERIA. El text mes notable en aquesta especialitat es el catalog de les plantes cultivades als jardins municipals de Barcelona, que publicaren l'any 1947 Lluis RIUDOR, Miquel ALDRUFEU i Joan PA&ELLA. Diversos autors, entre ells Noel CLARASG, han publicat treballs de divulgacio. H.6. BOTANICA MLDICA. La precipitacio de pollen i d'espores a Barcelona i als sells voltants ha estat estudiada d'una manera sistematica. Ja el 1936 havia aparegut una publicacio de J. B. DARnER i F. DURAN sobre aquest tema. L'any 1951, R. SURINYACH, Pere MON TSERRAT i Raiil FONr Inuntaren una xarxa d'estacions de captaci6 de pollen. Els resultats de diversos ant's d'observacions han estat publicats per aquests autors (v., entre altres: R. SURINYACH, P. MONTSERRAT i R. FONT 1956). Altres fenomens d'allergia provocada per vegetals han estat estudiats per A. PEDRO I PONS i R. SURINYACH, per R. ALEMANY, etc. H.7. FARMACOBOTANICA. Cal reservar el printer floc d'aquest apartat a 1'extens tractat de plantes medicinals de FONT I QUER (1962), la darrera obra important del mestre. En realitat aquest llibre, forsa complex, conte la recopilacio d'una gran quantitat de dades procedents d'obres antigues i modernes, i del tracte directe amb el poble. S'hi sumen nombroses observations de caracter purament botanic i una quantitat important d'anecdotes i de records, que en fan quelcom semblant, en certa manera, a un llibre de memories. D'ambicici molt mes niodesta es el volumet ((Les plantes medicinals baleariques)) de Pere PA1.AU (1954). Joan SUSPLUGAS, que inicia els seus treballs com a fitocenoleg, s'ha dedicat mes tard a l'estudi quimic, fisiologic i anatomic de plantes medicinals. Diversos elements de la Facultat de Farmacia de la Universitat de Barcelona han publicat tambe notes sobre plantcs medicinals. 104

18 LA BOTANICA ALS PAISOS CATALANS 19 H.8. APLICACIONS INDUSTRIALS. Un nombre important d'industries empren materies primeres de caracter vegetal. No sabem, pero, que els nostres tecnics hagin fet gaire cosa mes, en aquest ram, que introduir metodes desenvolupats en altres paisos. H.9. CONSERVACI6 DE LA NATURA. El progres tecnic dels temps actuals condueix arreu del m6n a profundes alteracions de l'estat natural dels paisatges i a la destrucci6 irreparable d'elements de la natura que tenen una gran significaci6 i que son d'alt interes per a 1'home des de nombrosos punts de vista. Com a reacci6, s'esten amb forca per tot el m6n un moviment cada cop mes intens a favor de la conservaci6, en alld que sigui possible, de les valors de la natura i dels paisatges. Els pares naturals i les reserves biolt gigues son cada vegada mes nombrosos, les tecniques d'aprofitament agricola i forestal s'emmotllen a les exigencies de la conservacio i, fins i tot, la legislacio s'adapta progressivament als nous torrents d'idees. Una mentalitat diferent de la que 1'home ha tingut durant molts de milers d'anys es defineix i tendeix a imposar-se cada vegada mes acusadament. Fins al moment present nosaltres hem estat gairebe al marge d'aquest moviment. No tenim entitats oficials ni societats particulars destinades especificanlent a lluitar per la conservaci6 del patrimoni natural. La bibliografia autoctona sobre aquests problemes es irrisoriament reduida i som molt lluny encara d'haver creat un estat d'opinio semblant al que existeix als paisos culturahnent davanters. 1. ORGANITZACI6 CILNTIFICA. Enumerem succintament els diversos aspectes de la giiesti6. I.I. CENTRES DOCENTS. L'ensenyament de la Botanica ha estat efectuat, durant aquests anys, en primer lloc, a la Facultat de Ciencies de la Universitat de Barcelona. Actualment hi ha dins aquesta facultat una catedra de Botanica sistematica i de Geobotanica i una altra de Fisiologia vegetal, i tambe una agregaci6 de Fitogeografia. Els plans d'estudi de la Facultat de Ciencies han seguit el cami d'una especialitzaci6 cada vegada mes accentuada. Aixi, fins a 1'any 1955, la Botanica era estudiada dins la llicenciatura en Ciencies Naturals, que comprenia estudis biologics i geolbgics. En aquesta data es produeix una primera divisi6 d'aquests estudis i la Botanica resta essencialment compresa dins la llicenciatura en Ciencies Biologiques. Seguint la mateixa tendencia, en el curs actual, , la dita llicenciatura se subdivideix en tres especialitats: Biologia fonamental, Ciencies Botaniques i Ciencies Zoologiques. Per primera vegada, doncs, un grup d'alumnes es preparen directament per a esser botanics. 105

19 20 O. DE BOLOS En alguris centres dedicats a l'ensenyament tecnolbgic l'estudi de la Botanica fa tambe un paper important. Aixi, la Facultat de Farmacia de la Universitat de Barcelona, hereva de la vella tradici0 botanica dell apotecaris, mante un nombre de catedres de Botanica igual al de la Facultat de Cicncies (Botanica descriptiva, Fisiologia vegetal i agregacio de Botanica general). L'Escola d'enginyers Agrbnoms de Valencia soste tambe una catedra de Botanica. L'ensenyament agronomic ha continuat tambe a 1'Escola Superior d'agricultura de Barcelona, que despres del 1939 s'ha limitat a esser un centre de formac16 de perits, al voltant del qual subsisteixen alguns serveis especialitzats. L'Ajuntament de Barcelona soste una Escola de Jardineria CENTRES DE RECERCA CIENTIFICA. L'Institut Botanic de Barcelona, entitat municipal, ha treballat continuament durant tots aquests anys. Des del 1946 un conveni de coordinac16 de treballs regeix ics sexes relacions amb el Consell Superior d'investigacions Cientifiques. Les catedres universitaries de Botanica han estat tambe centres de recerca, mes o menys actius segons les circumstancies. El Collegi de Farmaceutics de Balears crew 1'any 1953 un laboratori d'estudis botanics a la Ciutat de Mallorca, on es conserven qualques colleccions, aportades principalment per Llorencc GARCI.\S I FONT i per Pere PALAU I FERRER. La FundaciO internacional Cartes Faust, de Barcelona, no es limita a conservar el Jardi Botanic ((Mar i Murtra)), de Blanes, que to en propietat, sino que subvenciona tambe treballs de recerca cientilca. Al Coldegi de La Salle de la Bonanova (Barcelona), Teodor MALA- GARRIGA, secundat per Josep BARRAI, ha organitzat 1'anomenat ulaboratori Botanic Frcre Sennenuu, en el qual intenta de fer reviure la tradicio botanica de la casa. Estudis especialitzats, principalnlent de cariicter oceanogralic, han estat realitzats als laboratoris de Barcelona, de Castello de la Plana i de Blanes, pertanyents a 1'Institut d'investigacions Pesqueres, del Consell Superior d'investigacions Cientifiques, aixi corn al Laboratori Oceanogralic de la Ciutat de Mallorca i al Laboratori AragO de Banyuls. L'Institut de Biologia Aplicada, del Consell Superior d'investigacions Cientifiques, coinpta durant una colla d'anys amb Lill centre de Praticultura, que despres fou traslladat a Madrid CORI'ORACIONS ACADI-:MIIQUES I SOCIETAlS. L'Institut d'estudis Catalans soste dues filials relacionades amb la Botanica: la Societat Catalana de Biologia, que cdita aquest treball, i la Instituci8 Catalana d'histbria Natural. rob

20 LA BOTANICA ALS PAISOS CATALANS 21 La Instituci6, que abans de la guerra reunia practicament la totalitat dels botanics catalans, veie interrompudes les seves activitats fins a l'any En aquesta data FONT I QUER, sota la pressi6 de les noves exigencies cientifiques, cregue convenient de descompondre la Instituci6 en entitats mes especialitzades, i en particular es mostra decidit a fundar una Societat Botanica Catalana que, encara que no arriba a tenir existencia oficial, persisti en estat embrionari fins at 1949, any del cinquantenari de la Instituci6, en el qual fou empresa la reestructuraci6 d'aquesta darrera entitat. Fou acordat en aquella ocasi6 de mantenir la Instituci6 corn a nexe d'uni6 de tots els naturalistes, pero de subdividir-la en tres sections autonomes: Geologica, Botanica i Zoologica. D'aleshores enca la Secci6 Botanica ha actuat amb mes o menys de regularitat. La Societat de Ciencies Naturals de les Balears, fundada l'any 1947, s'ha ocupat tambe de temes botanics. La Reial Academia de Ciencies i Arts de Barcelona inclou una Ponencia de Botanica, que prossegueix regularment la seva obra plurisecular, centrada actualment en 1'edici6 de memories. Tambe la Reial Academia de Farmacia de Barcelona ha tingut activitats de caracter botanic. El Centre Excursionista de Catalunya, fidel a la seva tradici6 cultural, ha organitzat cursets i altres activitats de divulgaci6 botanica en diverses ocasions. La Societat d'((amics dels Jardins)) de Barcelona, ha treballat activament en el seu camp especific i alguna vegada ha hagut de suplir la Socie. tat de Conservaci6 de la Natura que encara ens manca JARDINs BOTANICS. El jardi Botanic de Barcelona, dependent de l'institut Botanic de la mateixa ciutat, ha mantingut la seva activitat basica: recerca cientifica, intercanvi de flavors, publicaci6 de 1'((Index Se. minum)) anual, etc. durant tot el temps que tractem. Des de mitjan 1957 fins cap a estigue obert at public. El Jardi ((Mar i Murtra)) de Blanes, dedicat principalment a flora subtropical, s'ha mantingut tambe durant tots aquests anys. Es acompanyat a la mateixa poblaci6 pet Jardi ((Pinya de Rosa)), propietat de F. RIVIERE, el qual es orientat mes aviat cap at cultiu de plantes ornamentals. Tambe els vivers del Servei de Pares i Jardins de 1'Ajuntament de Barcelona contenen collections importants de plantes ornamentals vives. En els ultiins anys el Jardi Botanic de Valencia, dependent de la Universitat, el qual durant llargs periodes havia dut una vida francament somorta, ha pres nou impuls sota l'activa direcci6 d'ignacio DOCAVO, catedratic de Biologia a la Facultat de Ciencies PUBLICACIONS REGULARS. Les series de publicacions estrictament botaniques aparegudes durant aquest temps s6n : 107

21 R2 0. DE BOLOS Treballs de l'institut Botanic de Barcelona. Serie iniciada l'any Solament n'ha sortit un volum, l'any 1944 Collectanea Botanica, de l'institut Botanic de Barcelona. Serie iniciada 1'any Compren actualment set volums, anlb ales de pagines. Acta Geobotanica Barcinonensia, del Departainent de Botanica de la Facultat de Ciencies de la Universitat de Barcelona. Serie iniciada l'any 1964, que compren actualment tres volums. Acta Phytotaxonomica Barcinonensia, del nlateix departainent. Serie paral-lela a 1'anterior, que ha comencat a apareixer l'any Fins ara n'han sortit dos volums. Moltes altres revistes i series de publicacions tic caracter biologic, cientific o genericament cultural han publicat treballs botanics. Ens es impossible d'enumerar-les aci. Recordern solarnent entre les editades en terres catalanes que han dut textos botanics amb Ines de regularitat: Arxius de la Seccio de Ciencies de l'institut d'estudis Catalans. Boletin de la Sociedad de Ciencias Naturales de Baleares. Butlleti de la Institueio Catalana d'historia Natural (un sol volum, Cl 37.e, aparegut l'any 1949). Investigacion Pesquera. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Aries de Barcelona. Mernorias de la Real Academia de Farmacia de Barcelona. Publicaciones del Instituto de Biologia Aplicada. Treballs de la Societat Catalana de Biologia. BIBLIOGRAFIA ALCOVER, A. M., i MOLL, F. de B. - Diccionari Catala-Valencia-Balear. 1.a ed.: vols. I-X; 2.a ed.: vols. I-II. Ciutat de Mallorca, ALLORGE, V., i CASAS DE PUIG, C. - Contribucion a la flora briologica catalana. II. Bridfitos del Ilano de Olot y monies prdximos. ((Collect. Bet.,), VII: Barcelona, ALLORGE, V., CASAS DE PUIG, C., i SER6, P. - Contribucion at estudio de la flora briologica catalana, I. Briofitos de los monies de Prades. ((Collect. Bot.n, VI: Barcelona, ALVAREZ L.6PEZ, E. - Cavanilles. Ensayo biogrdfico-critico. ((An. Jard. Bet.)), VI: Madrid, BARCEL6, F. - Flora de las islas Baleares. Ciutat de Mallorca, BAS, C. - Contribucion al conocimiento algologico de la costa catalana. (Publ. Inst. Biol. Apl.)), VI. Barcelona, Nota sobre las algas de la Costa Brava. ((Publ. Inst. Biol. Apl.n, XIX. Barcelona, BATALLA, E., i MASCLANS, F. - Catdlogo de Ins plantas observadas en la cuenca del Gala (Tarragona). ((Collect. Bet.)), II: Barcelona, Flora de los monies de Prades. ((Collect. Bot.)), VI: , 6og-695,... Barcelona, BATALLER, J. R. - Las fanerogamas fdsiles de Espana. ((An. Esc. Peritos Agr. Barcelona((, X : lo8

22 LA BOTANICA ALS PAYSOS CATALANS 23 BERTAUX, A. - Carnpagne rnvcologique de rg6r. Champignons determines. ((Collect. Bot.)), VI: Barcelona, BoLOs, A. de. - El genero Moricandia en la Peninsula Iberica. ((An. Jard. Bot. Madrid, VI: Nuevos datos para el estudio de la familia Salvador. ((R. Acad. Farm. Barcelona)), 65 p BOLOS, A. de, i BOLOS, O. de. - vegetation de las comarcas barcelonesas, 584 p. Barlona, BOLOS, O. de. - Essai sur la distribution geographique des climax dans la Catalogue. (Vegetatio((, V-VI: La Haia. - Les zones de vegetacid de Catalunya. ((An. I.E.C.)) Barcelona, Vegetacid (in: Geografia de Catalunya, de L. SOLE i col-lab.) El paisatge vegetal de dues comarques naturals: La Selva i la Plana de Vic. ((Arx. Secc. Cienc. LE.C.)), XXVI: Barcelona, El paisaje vegetal barcelones. 192 p, Barcelona, Botdnica y Geografia. ((Mem. R. Acad. Cienc. y Art. Barcelona )), Barcelona, ep., XXXIV: - Comunidades vegetales de las comarcas prdximas al litoral situadas entre los rios Llobregat y Segura. ((Mem. R. Acad. Cienc. y Art. Barcelona)), 3.g ep., XXXVIII: 1-28o. Barcelona, BOLOS, O. de., i RENE MOLINIER. - Recherches phytosociologiques dans file de Majorque. ((Collect. Bot.)), V: Barcelona, BORJA, J. - Estudio fitogrdfico de la sierra de Corbera (Valencia). ((An. Jard. Bot. Madrid)), IX: Las ((mielgas,) y ((carretones)) espaitolcs. (Inst. Nac. Inv. Agra,, 59 p. Madrid, Revision de las especies espanolas del genero Lythrum BRAUN -BLANQUI:T, J. - La vegetation alpine des Pyrenees orientales. ((Comm. S.I.G.M.A. 98)), 306 p. Barcelona, BRAUN -BLANQUE-r, J., i BOLOS, O. de. - Les groupements vegetaux du bassin moyen de l'ebre. ((An. Est. Exp. Aula Dci)), V, 5: 266 p taulcs. Saragossa, BRAUN-BLANQUET, J., RoussrNE, N., i NEGRE, R. - Les groupements vegetaux de la France mediterraneenne. 297 p. Montpeller, BRECKLE, S.-W. - Oekologische Untersuchungen on Korkeichenwald Kataloniens. Kornwestheiul, CALDUCH, M. - Plantas de mi herbario. Xota sobre el genero Setaria. ((Collect. Bot.)), VII: Barcelona, CASAS DE PuIG, C. - Aportaciones a la flora brioldgica de Cataluna. Musgos v hepaticas del Montseny. ((Ant. Inst. Cavan.,), XVI: , XVII: Madrid, 19r,8-59. CASAS DE Pu1G, C., SF:R6, P., UBACH, M., i VrvES, J. - Flora brioldgica de las comarcas barcelonesas. ((Collect. Bot.)), V: Barcelona, CASELLAS, J. - El genero Medicago en Espana. ((Collect. Bot.», VI: Barcelona, CeB..Lt.os, 1.., i collab. - Mapa forestal de Espana. Madrid, 10l66. Co1.mr-.IRO, M. - La Botdnica y los botdnicos en la Peninsula hispano-lusitana. Madrid, ESCARRE, A. - Aportaciones al conocimiento de la flora de Fernando Poo. I. Araliaceae, Umbelliferae. ((Acta Phytotare. Barcin.)), 2, FELDMANN, J. - Recherches sur la vegetation marine de la Medit erranee. La tole des Alberes. Rouen, FERRE T DE QUEROL, J. - Histologia, esludio critico y revision de las especies espanola.s del genero Ephedra. 93 p, Sitges, FONT I QUER, P. - Las especies de Serratula hispano-lusitanas. In mem. Prof. A.-X. Pereira Coutinbo. Porto, Los estudios botdnicos en la provincia de Lerida. (Ilerda),, 1: Lleida, Fldrula de los valles de Bohi. ((Ilerda,), IX: Lleida, Fiorula de Cardd. 149 p. Barcelona, Flora Catalana, I. Scabiosa L. ((Arx. Secc. Cienc. I.E.C.,), XVIII: 29 p. Barcelona, tog

23 24 0. DE BOLOS FONT I QUER, P. - Algunas noticias sobre nombres colectivos de plantas. ((Mem. R. Acad. Cienc. y Artes Barcelona)), 3.a ep.. XXXI, 17: Los hongos de Cataluna y su nomenclatura popular. «Mem. R. Acad. Cienc. y Artes de Barcelona )), 3.a ep., XXXIII, 12: Botdnica pintoresca. 719 p. Barcelona, Plantas medicinales p. Barcelona, FONT I QUER, P., i collab. - Diccionario de Botdnica, 1244 p. Barcelona, FREY, E. - Einige Charakterarten der Flechtenvegetation vom Montseny and den Pyrenden and Vergleiche mit der Schweiz. ((Mitt. Naturf. Ges. Bern.)), N.F. 15: XXXIII-XXXVI, GARGANTA, M. de. - L'antic jardi botanic de Barcelona i les ensenyances anexes. ((Bull. Inst. Catal. H. Nat.)), 37: Barcelona, GAUSSEN, H.. i collab. - Carte de la vegetation de la France a 1:200 ooo.e (fulls de PerpinyA i de Foix). HEYWOOD, V. H., i collab. - Catalogus plantarum vascularium Hispaniae, I. Madrid, HUGUET DEL VILLAR, E. - Estudio sobre los Quercus del Oeste mediterrdneo. ((An. Inst. Bot. Cavan.)), XV: Madrid, JONKER, F. P. - Analyse pollinique d'une tourbiere clans le delta de l'ebre. ((Collect. Bot.)), III: Barcelona, JORDAN DE URRIES, J. - Mapa forestal de la provincia de Lerida. ((Inst. Forest. Ins. Exp.)) Madrid, KNOCHE, H. - Flora Balearica, 4 vols. Montpeller, LAPRAZ, G. - Recherches phytosociologiques en Catalogue. ucollect. Bot.u, VI: , ,... Barcelona, Carte phytosociologique du massif de Montserrat. ((Acta Geob. Barcin.)), 2. Barce- Iona, LLENSA, S. - Estudio botdnico-forestal de los chopos (genero Populus). Ensayo monogrdfico sobre las choperas de la cuenca inferior del rio Tordera. >>An. Esc. Peritos Agr. Barcelona)), III : Inventario razonado de la flora de Hostalric y su comarca. ((An. Esc. Peritos Agr. Barcelona )), V : 170 p LLOBET, S. - El medio y la vida en el Montseny. Barcelona, El medio y la vida en Andorra. Barcelona, Mantos de vegetacion. Bosques y cultivos [de la prov. de Barcelona]. (Mapa mural.) Barcelona, LosA ESPAF A, T. M. - Una excursion botdnica al cabo de Creus (Gerona). ((Com. II Reun. internac. Soc. Farm. Medit. Lat.)) Girona, LOSA ESPANA, T. M., i MONTSERRAT, P. - Aportacion al conocimiento de la flora de Andorra, 184 p. Saragossa, LoSA QUINrANA, J. M. - Contribution al estudio y revision de los Inocybes espanoles. Barcelona, Contribuci6n al estudio sistemdtico de la familia boletdceos en Cataluna. ((An. Inst. Bot. Cavan.)), XXIII: Madrid, MALAGARRIGA, T. (Teodor Lluis F.S.C.). - 0 botdnico lassalista F. Sennen. Canoas, Flora analtiica de Barcelona. Barcelona, MARCET, D. M. - Flora montserratina. ((Bol. R. Soc. Esp. H. Nat.)), Madrid, MARGALEFF, R. - Datos Para la flora algoldgica de nuestras aguas dulces. ((Treb. Inst. Bot. Barcelona)), IV Materiales Para una flora de las algas del NE de Espana. (ccollect. Bot.)), I: ; II: , , ; III: o; IV: 53-79, , ; V: , Barcelona, Las asociaciones de algas en las aguas dulces de pequeno volumen del nordeste de Espana. ((Vegetatio)), I: La Haia, Regiones limnologicas de Cataluna y ensayo de sistematizacion de las asociaciones de algas. ((Collect. Bot.)), III : Barcelona. 110

24 LA BOTANICA ALS PA/SOS CATALANS 25 MARGALEFF, R. -- La leoria de la information en Ecologia. ((Mein. R. Acad. Cienc. y Artes de Barcelona)), ^i.a ep., XXXII: Comunidades naturales. 470 p. Puerto Rico, Fluctuaciones de varios aiaos de periodo rnedio en la production de fitoplancton en el Medtierrdneo occidental. ((Collect. Bot.)), VII: Barcelona, MASCLANS, F. - Els noms vulgars de les plantes a les terres catalanes. ((Arx. Secc. Cienc. LE.C.)), XXIII: 251 p. Barcelona, Guia per a coneixer cls arbres. Barcelona (2.a ed. augmentada el 1966), Contribucid a l'estudi del genero Rosa a les terres catalanes. ((Misc. FontserP): 277-ego. Barcelona, Guia per a coneixer els arbusts i les lianes. Barcelona, Flora del Segria i de I'Urgell, a la Plana occidental catalana. «Arx. Secc. Cienc. LE.C.n, XXX: 250 p El genero Coris en la region meditcrrdnea occidental. ((Collect. Bot.)), VII: Barcelona, MASSANELL, M. A. - Algues aquatiques del Pare d'aigiies Tortes. ((Arx. Secc. Cienc. I.E.C.)), XXXI. Barcelona, MENENDEZ AMOR, J., i FLORSCHUTZ, F. - Resultado del andlisis polinico de una serie de inuestras de turba recogidas en la Ereta del Pedregal (Navarres, Valencia). ((Arch. Prehist. Lev.)), IX: Valencia, Contribution al conocimiento de la historia de la vegetation en Espana durante el Cuaternario. ((Est. Geol.)), XVII: Madrid, Andlisis polinico de sedimentos tardiglaciares en la cueva del Toll (Moyd, Barcelona). ((Est. Geol.)), XVIII: Madrid MoBlus, M. - Entstehung and Entwicklung der Floristik. ((Bot. Jahrb.)), 69, 3: Stuttgart, MONTSERRAT, P. - El Turbcin ' an flora. ((Pirineos)), IX: Saragossa, Flora de la cordillera litoral catalana (portion comprendida entre los rios Besbs y Tordera). ((Collect. Bot.)), V: 1-86, , ; VI: 1-48, Barcelona, Consideraciones sobre la mejora de los prados en Seo de Urgel y valles prdximos. La Seu d'urgell, Contribution al estudio de los prados prdximos a Seo de Urgel. ((Publ. Inst. Bibl. Apt.)), XXV: Barcelona, Las bases de la praticultura moderna. ((Bol. Agro-Pec. Barcelona)) El genero Luzula en Espana. ((An. Inst. Bot. Cavan.)), XXI: Madrid, Ecologia del panto. ((Publ. Centr. Pir. Biol. Exp. Jaca)), I, Vegetation de la cuenca del Ebro. ((Publ. Contr. Pir. Biol. Exp. Jaca)). 1, NAVARRO, F. de P., i BELL6N, L. - Catdlogo de la flora del Mar de Baleares. ((An. Jard. Bot. Madrid)), V: PALAU, P. - Les plantes medicinals baleariques. 133 p. Ciutat de Mallorca, Los Scorpiurus espaholes y tercera serie de nuevas estirpes Para la flora de Baleares. ((An. Inst. Bot. Cavan.)), XIV: Madrid, PLA I DALMAU, J. M. -- Polen. Girona, Ig61. REIG, J. - El valle de Artin. Lleida, RIUDOR, Ll., ALDRUFEU, M., i PANELLA, J. - Catdlogo de las plantas cultivadas en los jardines municipales. Barcelona, SACRISTAN, M. D. - Estudios citotaxonomicos sobre el genero Onobrychis (L.) Adanson con referencia especial a la citogenetica de la esparceta (0. Viciifolia Scop.). ((An. Est. Exp. Aula Dei), 8: Saragossa SINGER, R. - Chalnpignons de la Catalogne. Especes observees en ((Collect. Bot.s, 1: Barcelona, SoI.E I SABARIS, I.., i col-lab. - Geografia de Catalunya, L. Barcelona, SIRINVACII, R., MONTSERRAT, P., i FONT, R. - Epidemiologia de la polinosis en Barcelona. ((Au. Medic.)) (Secc. Med.), XLII: I SUS1LUGAS, J. - L'honnne et la vegetation dans le Haut-Vallespir. Montpeller. ((Comm. S.I.G.M.A.))

25 26 O. DE BOLOS SuslLUGAS, J. - Le sol et la vegetation dans le Haut-Vallespir, 225 p. Montpelier. ((Comm. S.I.G.M.A.)), 8o Les bois de vergnes a l'est des Pyrenees (Alnetum catalaunicum). Montpelier. ((Comm. S.I.G.M.A.n, THOMAS I Do61ENECH, J. M. - Atlas de Botdnica. Barcelona, TUTIN, T. G., etc. - Flora Europaea. Cambridge (vol. I, 1964; vol. II, 1968), UBACH, M. - Fstudio anatdmico de la epidermis del fruto de algunas especies de Galium. ((Collect. Bot.)), III: Barcelona, Vtuo, J. - La vegetacio del massis de Penyagolosa. «Arx. Secc. Cibnc. I.E.C.n, XXXVII: 248 p. Barcelona, VIVFS I CODIN.A, J. - Vegetacion de la alta cuenca del Cardener. ((Acta Geob. Barcin.)), 1: Barcelona, ZELLER, W. - Etude phytosociologique du chene-liege en Catalogne. ((Pirineos)), 47-50: Saragossa, fndex ONOMASTIC Els noms de localitat entre parentesis indiquen les poblacions on ha residit i treballat principalment l'autor. a: actor desaparegut en data anterior at m: autor que ha tingut activitat durant el periode de , perb ja traspassat Alcovcr i Sureda, Antoni Maria (Ciutat de Mallorca, a). Aldrufeu. Miquel (Barcelona, m). Alemany i Vall, Roman (Barcelona). Allorge, Valia (Paris). Alvarez Lopez, Enrique (Madrid, m). Barce16 i Combis, Francesc (Ciutat dc Mallorca, a). Barnola, Joaquinl Maria de (Barcelona, a). Barrau i Andreu, Josep (anteriorment germ(( GonSal F.S.C.) (Barcelona). Bas i Peired, Caries (Barcelona). Batalla i Xalrucb, Emili (Barcelona). Bataller i Calatayud, Josep Ramon (Barcelona, m). Baudiere, A. (Perpinva). Baush Alcalde, Maria (Madrid). Bellon Uriarte, Luis (Madrid). Bellot Rodriguez, Francisco (Madrid). Benito Cebrihn, N. (Madrid). Bernis Madrazo, Francisco (Madrid). Bcrtaux, Andy( (Paris, 1n). Bolos i Capdevila, Oriol de (Barcelona). Bolos i Vayreda, Antoni de (Barcelona). BonafZ, Franccsc (Ciutat de Mallorca). Borja i Carbonell, Josep (Corbera de la Ribcra-Madrid.) Braun-Blanquet, Josias (Montpefler). Breckle, Siegrnar-Walter (Stuttgart). Caballero Lopez, Arturo (Madrid-Barcelona). Caballero Segares, Arturo (Madrid, m). Cadevall i Diars, Joan (Terrassa, a). Calduch i Almela, Manuel (Almassora)., Capell i Bellinunt, Jaume ( Barcelona. Montevideo, m). Casares Gil, Antonio ( Madrid, a). Casas i Sicart de Puig, Creu ( Barcelona). Casellas i F :lbregas, Joaquim ( Bar(elona). Cavanilles, Antoni Josep ( Valencia-Madri(1, a). Ceballos Fernandez de Cordoba, Luis (Madrid, m). Claraso i Serrat Noel (Barcelona). Cohneiro Pcnido, Miguel ( Madrid, a). Costa i Cuixart, Antoni Cebria ( Barcelona, a). Cousturier, Michel (Ais de Provenca, a). Cuatrecasas i Arum[, Josep ( Washington). Darder, J. B. (Barcelona, m). Docavo Alberti, Ignacio (Madrid - Valencia). Duran, F. ( Barcelona). Eckardt, Theo (Berlin). Esau, Katherine. Escarrc i Esteve, Antoni (Alacant - Barcelona-Pamplona). Esteve, Pere Jaume ( Valencia, a). Esteve Chueca, Fernando (Granada). Faust, Karl (Blanes, m). Favarger, Claude (Neuchatel). Feldmann, J. (Paris). Ferret dc Querol, J. (Sitges). Florschiitz, F. (Velp, m). Font i Civit, Raid ( Barcelona -Tarragona). Font i Quer, Pius (Barcelona, m). Franco, Joao do Amaral (Lisboa). Frey, Eduard ( Berna). Garcias i Font, Llorenc (Arta). 112

26 LA BOTANICA ALS PAYSOS CATALANS 27 Garganta i Fabrega, Miquel de (Medellin- Olot). Gandoger, Michel (Arnas, a). Gaussen, Henri (Tolosa de Llenguadoc). Gola, Giuseppe (Padua, a). Goncal, germa V. Barran. Gonzalez Guerrero, Pedro (Madrid). Guinea Lopez, Emilio (Madrid). Heywood, Vernon H. (Madrid-Liverpool- Reading). Homedes i Ranquini, Joan (Barcelona, in). Huguet i Serrataco, Emili (Rabat, m). Jonker, F. P. (Utrecht). Jordan do Urries y Azara, Jaime (Lleida-Madrid). Jordan de Urries y Azara, Manuel (Madrid, in). Knoche, Herman. Kupfer, Philippe (Neuchatel). Lapraz, Guy (Barcelona-Bordeus-NiSa). Le Brun, Pierre (Tolosa de Llenguadoc). Llensa i de Gelcen, Santiago (Barcelona). Llobet i Reverter, Salvador (Granollers). Losa Espana, Taurino Mariano (Miranda de Ebro-Barcelona, m). Losa Quintana, Jose Maria (Barcelona). Malagarriga i Heras, Ramon (germa Teodor Lluis F.S.C.) (Canoas-Barcelona). Mansanet i Mansanet, Josep (Valencia). Marcet, Deodat O.S.B. (Montserrat, in). Marcos i Pascual, Antoni (Barcelona). Margalef i Lopez, Ramon (Barcelona). Martin Bolanos, Manuel (Madrid). Masclans i Girves, Franccsc (Barcelona). Massanell i Mira, Maria Antonia (St. Cugat del Vallcs). Massuti i Alsamora, Miqucl (Ciutat do Mallorca, in). Menendez Amor, Josefa (Madrid). Mico, Franccsc (Vic, a). Mobius, M. Molinicr, Rene (Marsella). Moll, Francesc de Borja (Ciutat dc Mallorca). Montserrat i Recoder, Pere (Mataro-Barrelona-Madrid-Jaca). Navarro, Francisco de P. (Madrid). Newton, D. H. R. Palau i Ferrer, Pere (Tiana-Ciutat dc Mallorca, m). Panella i Bonastre, Joan (Barcelona). Pares i Farras, Ramon (Barcelona). Paunero Ruiz, Elena (Madrid). Pedro i Pons, Agusti (Barcelona). Pignatti, Sandro (Trieste). Pla i Dahnau, Josep Maria (Girona). Plata, Joan (Valencia, a). Pons i Rossell, Josep (Barcelona-Oviedo). Rappe, Gerhard (Vassmolosa). Reig, J. (Lleida, a). Rigual Magallon, Abelardo (Alacant). Ripoll, V. (Valencia). Riudor i Carol, Lluis (Barcelona). Rivas Goday, Salvador (Madrid). Rivas Martinez, Salvador (Madrid-Barcelona). Riviere de Caralt, Ferran (Barcelona). Rodriguez i Femenias, Joan Joaquim (Mao, a). Rothmaler, Werner (Greifswald, in). Rozeira, Arnaldo da Fonseca (Porto). Sacristan Luzon, Maria Dolores (Barcelona-Saragossa). Salvador, familia (Barcelona, a). Santapau, Hermenegild (Calcuta). Sero i Navas, Prudenci (Barcelona-Cabassers, in). Serve, L. (Perpinya). Sierra i Rafols, Eugeni (Barcelona-Santiago de Xile). Singer, Rolf (Buenos Aires). Sole i Sabaris, Lluis (Barcelona). Strasburger, Eduard (Bonn, a). Surinyach i Oller, R. (Barcelona). Susplugas, Joan (Montpeller). Teodor Lluis, germa V. Malagarriga. Thomas i Domenech, J. M. (Barcelona). Thomas i Domenech, Lluis (Barcelona, m). Tutin, T. G. (Leicester). Ubach i Trulliis, Montserrat (Barcelona). Vicioso Martinez, Carlos (Madrid, m). Vigo i Bonada, Josep (Ribes de Freser- Barcelona). Vices i Codina, Josep (Callus-Barcelona). Vives i Comallonga, Josep Lluis (Barcelona). Welten, Max (Berna). Wettstein, Fritz von (Berlin, in). Zeller, Willi (Zurich). 113

SitemapIMDb: 7 S3E6 Riverdale US - Season 3 | Jorge Garcia | Nejde mail